Disfrute-ho amb els vostres pares! :)
Premeu aquí!
La pell del cocodril
Als nens dels poblats de Namíbia els
expliquen un conte tradicional que diu que fa molt, molt de temps, el cocodril
tenia la pell llisa i daurada com si fos d'or.
Diuen que el cocodril es passava tot el dia
sota l'aigua, en les aigües enfangades i que només en sortia a la nit, i que
llavors la llum de la lluna es reflectia en la seva pell brillant i llisa. Tots
els altres animals anaven a la nit a beure aigua i es quedaven bocabadats
contemplant la meravellosa pell daurada del cocodril.
El cocodril, orgullós de l'admiració que
provocava la seva pell, va començar a sortir de l'aigua durant el dia per
presumir-ne. Llavors, la resta d'animals, no tan sols hi anaven a la nit a
beure aigua, si no que també s'hi apropaven quan brillava el sol per a
contemplar la pell daurada del cocodril. Però va succeir que el sol brillant, a
poc a poc va anar assecant la pell del cocodril, coberta d'una capa de fang, i
cada dia s'anava de mica en mica enlletgint. En veure aquests canvis en la seva
pell, els altres animals van anar perdent la seva admiració pel cocodril.
Cada
dia, el cocodril tenia la pell més arrugada fins que li va quedar com ara la
té, coberta d'escames grans i dures de color marró. Finalment, davant d'aquesta
transformació, els altres animals no van tornar a beure durant el dia i doncs
ja no podien contemplar la bonica pell daurada del cocodril. El cocodril, abans
tant orgullós de la seva pell daurada, mai es va recuperar de la vergonya i de
la humiliació i, des d'aleshores, quan s'apropen altres animals es submergeix
ràpidament a l'aigua per amagar-se, i tan sols els seus ulls i les seves narius
sobresurten de la superfície de l'aigua.
Les
paraules màgiques
Hi havia una vegada un nen que passejant pel
bosc es va trobar amb un gran arbre. En una de les seves branques hi havia un
estrany ocell que en veure'l va cantar:
"Estic en un arbre,
un arbre molt
especial,
un arbre encantat,
per a comprovar-ho,
les paraules màgiques has de
pronunciar,
prova-ho i ja veuràs,
la màgia viuràs"
El nen sorprès va provar amb totes les
paraules màgiques que coneixia, però cap d'elles funcionava .De sobte va
recordar que sempre li deien que la vida és molt millor quan es diuen les
paraules màgiques, quan les coses es demanen "Si us plau" i es donen
les "Gràcies" educadament. No s'ho podia arribar a creure ..., podria
ser que les paraules màgiques fossin "Si us plau" i
"Gràcies"?- Arbre màgic m'ensenya la seva màgia, si us plau. En el
gran tronc de l'arbre va aparèixer per art de màgia una gran porta. El nen va
dir:- Moltes gràcies, arbre màgic, per fer aparèixer la porta .A l'interior de
l'arbre era fosc i negre. El nen va dir:- Arbre màgic, podria il·luminar-me, si
us plau. L'interior del gran arbre es va il·luminar i davant dels seus ulls va
aparèixer tot allò que un nen pot somniar.- Moltes gràcies, arbre màgic. El nen
feliç va passar unes hores jugant i divertint-se en el meravellós interior de
l'arbre. Quan ja s'acostava l'hora de tornar a casa, va sortir de l'arbre màgic
i va pensar que mai més oblidaria que les veritables paraules màgiques són
"Si us plau" i "Gràcies". Mentre el nen s'allunyava
caminant pel bosc va poder sentir la lletra de la nova cançó que l'estrany
ocell cantava: "Gràcies, arbre màgic, anem a un altre lloc, per a un altre nen poder ensenyar que sempre
les veritables paraules màgiques s'han de pronunciar .I així la màgia
viurà"
Fi
No hay comentarios:
Publicar un comentario